En Joan Pera, el company, l’amic, el mestre, ens ha deixat sols a l’escenari. Haurem de continuar sense ell, però no serà fàcil. Dempeus a la platea, amb el cor encongit, dediquem-li l’aplaudiment més entusiasta que mai hagi ressonat en un teatre. Gràcies, mestre, i a reveure.