Sé que he estat absent algun temps, però ja torno a ser aquí.

En el post d’avui explicarem una miqueta com va ser l’experiència per als meus companys de poder sortir a la representació de l’enterrament de la sardina. Jo no hi vaig poder sortir, per això he demanat als meus companys que expliquessin com ho van viure ells:

JORDI GARRELL:  Aquell dia a Arenys de Mar hi va haver-hi una ona negre (no de fret) si no de plors i de crits. Eren les ploraneres de la Sardina, era la comitiva de l’enterrament d’en Carnestoltes que el portaven a cremar.  La tristesa les envaïa, plors i crits de dol se sentien i el poble, esparverat, amb els seus ulls anava mirant aquella comitiva que tant trista pujava per la Riera cap al Calisay, per donar-li l’acomiat.

Arribada la comitiva al pati del Calisay, i davant la foguera, es produir l’exorcisme de la Vella Quaresma. Després de mostrar les seves 7 cames, forçat pel Confrare de torn, va treure de dintre seu tot el malefici que va quedar espargit pel d’amunt del poble espectant.
Un cop cremat en Carnestoltes i retrobada la Vella Quaresme, el poble, més relaxat, una sardinada es va fotre al sac !!!!​ https://youtu.be/812A9_GBVC4
JORDI SÀBAT: Un dia trist, molt trist…. Tan sols sento plors, plors i més plors ….

Sens ha mort el Carnestoltes  !!!
Jo aguanto la caixa on reposa el difunt i anem cap al Calisay poc a poc. Plors, plors i més plors…..
Arribem a lloc i a una dona li agafa un atac d’angoixa, a una altra un desmai, es tornen boges !!! Es normal, Carnestoltes ja no hi és.
Surt del balcó el Cofrare a fer la pregaria i tots nosaltres el seguim amb les rèpliques. És l’enterrament de la Sardina. Poc a poc la emoció del moment fa que l’énfasi de les oracions vagi en augment, tant i tant que acabem fent una mena de Gospel amb el virtuosisme final del Gran Cofrare. Ha esta un moment extraordinari.
Una dona surt corrents a amagar-se entre el públic assistent, per què ??? Entre els homes la portem davant del Cofrare i la lliguem. Està posseïda !!!!!!
Li fa el ritual per extreure tota la disbauxa que te i d’ella surten les set cames de la Vella Quaresma.
Finalment cremem al Carnestoltes.
Un dia trist, és l’inici de la Quaresma però ens ho hem passat genial amb aquest grup de teatre que dia a dia anem aprenent passant-ho molt be !!!
Menció especial al Joan i la Maria per les seves brillants actuacions.
Endavant !!!!
MONTSE CASANOVA: El Carnaval ha mort i tots acompanyem el seu cos i el portem a enterrar. Hi ha un ofici religiós que ens presenta la Quaresma i tots els canvis de comportament que s’esperen de nosaltres. Però l’esperit de Carnaval encara és present i la Companyia de Teatre del Seràfics representa l’enterrament amb molta ironia i clucades d’ull a l’actualitat del nostre poble. 

Una comitiva de ploraneres amb crisis nervioses i crits exagerats va omplir la Riera d’Arenys de Mar amb un espectacle que recull la tradició catalana però que deixa amb la boca oberta als turistes i a les criatures que hi havia a les terrasses i botigues.
Un munt de mòbils gravant la performance i molts somriures de complicitat.
Un gran èxit de la Companyia!!
i al Carnestoltes només dir-li…la Riera serà sempre nostra!!
Així que ja ho veieu, l’any que ve més i millor!
Ah i us deixo algun vídeo per els qui us ho vau perdre i per als qui vulguin tornar a reviure aquell dia!
Fins aviat!
Nia.-