Aaaaaahhhhhhh!

Silenci, dos grups cara a cara, s’escruten la mirada, apreten els llavis fins gairebé aturar-ne el rec sanguini… Al davant hi ha algú desconegut… Jo ho sé, ella també, el públic ho sap. Quina delícia de mentida!

Crits, xiscles, plors… Tensions, tremolors, cops…

Ahir, un grup de malalts pel teatre, amants de la impostura, aprenents de la rapsòdia i desvergonyits declarats, vam estrenar el segon Taller de Teatre del Seràfics.

Després de conèixer-nos, dels “apadrina un nou membre” per part dels veterans (ja es prenen massa llibertats); després dels enganys, calculats i meditats en conxorxa; després de fer d’actors i actrius… Després, doncs… Després… Ostres! Hem quedat en blanc a dalt de l’escenari. Suposo que dilluns vinent, i successius ens aprendrem el paper.

 

Molta merda