Cor_lAixa

Qui som?

El Cor l’Aixa es va fundar el dia de Santa Cecília de l’any 1990 amb cantaires procedents, majoritàriament, d’altres formacions vocals, amb l’objectiu d’oferir versions de música coral de la màxima qualitat possible.

Des de la seva fundació fins al juliol de 1998 fou dirigit per Josep Maria Minguell i Roselló. Des d’aleshores i fins el juliol de 2012, la direcció anà a càrrec d’en Jordi Lluch i Arenas. A partir del setembre de 2012 i fins l’actualitat, el director és en Pau Jorquera i Bordonau.

aixaEncara que el nombre de membres fluctua, està format per uns quaranta cantaires d’arreu de la comarca del Maresme. El seu repertori abraça diferents estils de música i època, a capella, amb formacions de cambra i orquestrals. Ha col·laborat, entre d’altres, amb l’orquestra Terrassa 48, Orquestra de Cambra del Maresme, etc.

Del seu repertori  cal destacar la representació escenificada de “Il Festino” d’Adriano Banchieri, comèdia madrigalesca del S. XVII, Requiem de G. Fauré, Missa de la coronació i cantata Grabmusik de W.A. Mozart, Gloria d’A. Vivaldi, etc. També cal esmentar que fou escollit el seu projecte “Mompou: cançó i dansa” per ser interpretat al Festival de Música Tradicional de Manresa; espectacle que ha rodat per diverses poblacions. Així mateix, en el Festival Primavera de les Arts d’Arenys de Munt ha col·laborat en produccions per a la representació de les òperes Marina, La Traviata, Nabuccodonosor i Carmen. Altres obres a esmentar han estat l’estrena de l’obra “Requiem” del compositor mataroní Marcel Olm, la Petita Missa Solemne de G. Rossini i, com a celebració del vintè aniversari, al juliol de 2010, el Rèquiem de Mozart. El 16 de novembre de 2014, amb un repertori a capella i contemporani, pren part en un concert coral al Palau de la música catalana, amb un gran èxit de públic i crítica.

L’Aixa

L’aixa és una eina que serveix per desgruixar la fusta. L’empren els fusters, els boters, els carreters, però també els fusters de ribera o navals, coneguts per això amb el nom de mestres d’aixa. L’aixa ve formada per un planxa d’acer tallant, amb un mànec fent recolze. Aquest mànec acostuma a ser d’alzina, faig, om o server. Hi ha diferents menes d’aixa, que s’empren segons la feina que hom dugui a terme: aixa corba d’una sola mà, amb la fulla metàl·lica corbada i al tall inclinat de fora a dins. Aixa de dues mans, de mànec llarg i recte, amb la fulla de metall generalment plana. Aixa de mà, amb mànec curt a voltes corbat, el ferro pla una mica ample i amb el tall molt afinat. eina Hi ha record de l’aixa en eines agrícoles com l’aixadell i l’aixada.

En temps passats, els mestres d’aixa d’Arenys de Mar foren molt famosos i des de l’any 1763 formaren gremi a part juntament amb els calafats, integrats tots a la matrícula de marina. L’ordenació d’aquell any posava el seu gremi sota l’advocació de Sant Josep, la festivitat del qual calia celebrar amb ofici de missa cantada i sermó, vespres i completes i, l’endemà, es celebrava una missa de difunts pels agremiats morts durant l’any precedent. Per a passar a ser oficial d’ofici, calia un aprenentatge de set anys, que no es podia començar fins a no haver complert els set, i per a esdevenir mestre calia un nou examen davant l’auditori de Marina. Els fusters de blanc no podien intervenir en la construcció del buc i aparell dels vaixells. Només els era permès de treballar en camarots, caixes, armaris, bastidors de vidrieres, portes, finestres i en els annexes d’escultura.

Als segles XVIII i la més gran part del XIX, funcionaven a Arenys de Mar quatre mestrances i en determinats moments cinc; aleshores es deia mentrança i no drassana. Mestres d’aixa, calafats i llurs aprenents, constituïen prop del quaranta per cent dels homes d’Arenys, els més treballant en les mestrances, però d’altres embarcats en la cinquantena de vaixells, per les reparacions d’aquest en plena travessia i, fins i tot n’hi havia de mobilitzats a l’Arsenal i a la Maestranza de Cartagena.

La Costa de Llevant de Barcelona fou la més important de Catalunya en la construcció naval. I, dins d’aquesta, des de l’any 1829 al 1848 més de 819 vaixells majors construïts en aquest litoral de Barcelona a Lloret, 14 ho foren al Masnou, 16 a Vilassar, 9 a Mataró, 9 a Malgrat de Mar, 72 a Blanes, i 66 a Lloret, mentre que a Arenys en foren construïts 128. En la mateixa costa, des del 1848 fins al 1874, 64 ho foren al Masnou, 10 a Vilassar, 43 a Mataró, 9 a Canet, 20 a Calella, 12 a Malgrat, 173 a Blanes i 87 a Lloret. Però a Arenys de Mar, en el mateix espai de temps, se’n construïren 208.
L’aixa és doncs, en certa manera, un símbol d’Arenys de Mar.

Josep M. Pons i Guri


La direcció artística

pau jorquera bordonau Pau Jorquera Bordonau. Nascut a Barcelona el 1982, inicià els estudis musicals a l’Escola de Música de Barcelona i, posteriorment, a l’Escola de Música de “la Guineu”. Cursà estudis de percussió amb Ignasi Vila. Ha rebut gran part de la seva formació musical de mans dels mestres Ramon Porter i Johan Duijck.

Ha estudiat la Llicenciatura Superior de Direcció de Cor a L’ESMUC amb Johan Duijck, Josep Vila i Mireia Barrera; també ha realitzat diversos cursos amb Xavier Puig, Josep Prats, Xavier Sans, Emilio de la Linde, Poire Vallvé, entre d’altres. Ha estudiat cant amb els professors Francesc Garrigosa i Marta Cordomí. És Llicenciat en Direcció de Cor per l’ESMUC i Diplomat en Magisteri Educació Musical, per la UAB.

Dirigí el cor infantil de l’Escola Ntra. Sra. de Lourdes, amb el que obtingué reconeixements del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Dirigí també el cor infantil “El Virolet”, la Societat Coral Il·lustració Artística de Sant Quirze del Vallès, El Cor Albada de Granollers i el Cor Diaula de Barcelona, el Grup Coral Horta i la Coral Sinera, amb la qual guanyà el segon premi al Festival Internacional de Música Coral a Malgrat de Mar, en l’edició de l’any 2012. Amb aquests cors ha interpretat obres com L’Oratori de Nadal de C. Saint-Saëns, la Messe de Minuit de M.A. Charpentier, el Glòria d’A. Vivaldi i la cantata BWV 131 de J.S. Bach.

Amb 29 anys, obtingué el reconeixement del jurat com a millor director del Festival Internacional de Música Coral de Malgrat de Mar. És el director musical de l’enregistrament de la cantata per cor infantil “Al ball sense un Badall”, publicada dins la col·lecció Acuitacantar. Ha composat dues cantates per Cor Mixt, Cor Infantil i acompanyament instrumental, una cantata per Cor Infantil i diverses cançons i arranjaments per cor a capella. Ha treballat de professor de música i religió d’Educació Secundària al Col·legi Immaculada Concepció de Lloret de Mar, fundant el Cor de Secundària.

Actualment dirigeix els cors: Contrapunto Vocale de Barcelona i la Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat, el Cor de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i el Cor l’Aixa d’Arenys de Mar. És cofundador, amb Daniel Tarrida, del Projecte participatiu BACH ZUM MITSINGEN, en el qual ha dirigit les cantates BWV 182, 21, 37, 38, 150 i 148.


Què fem?

L’objectiu obvi és fer música. Bàsicament ho fem en dos àmbits. El primer, privat, a dins el Cor, vol dir treball constant damunt la partitura, però també totes les disciplines necessàries per a una bona execució, i l’audició de petits conjunts, formats entre nosaltres, per tal d’assolir, amb la crítica comuna, la millora de les nostres versions. L’altre àmbit és públic, és exposar a l’auditori el nostre treball: el concert. El nostre repertori no és especialitzat i, per tant, no tenim limitacions d’època ni d’estil. El nostre agosarament és voler que la música arribi tan lluny com sigui possible

Repertori


Renaixement tardà
C. Monteverdi
O. Lassus
T.L. Victoria
J. De la Encina
M. Fletxa el Vell
H. Waelrant
A. Banchieri
H. Issac
M. Praetorius
C. Janequin
Barroc
A. Vivaldi
J.S. Bach
H. Purcell
F. Pilkington
H. Schütz
J. Cererols
J. Verdelet
Classicisme
W.A. Mozart
Romanticisme
J. Brahms
F. Shubert
F. Mendelssohn
Post-Romanticisme
A. Bruchnner
C. Debussy
I. Stravinsky
B. Britten
Z. Kodaly
A. Shoenberg
G. Fauré
C. Taltabull
M. Oltra
E. Morera
M. Salvador
Populars
Harmonitzacions
E. Cervera
A. Pérez Moya
E. Ribó


Organització

Director:
Pau Jorquera Bordonau

Vocals:
Carme Puig
Joan Antoni Sòria
Josep Briansó
Milos Badosa
Montse Abras
Olga Supervia
Xavier Maimí

Contacte:

Telèfon: 636 344 836
Adreça de correu electrònic: corlaixa@gmail.com