Dijous, maig 30 2024

L’obra que veureu a continuació, Els Pastorets de Seràfics (Arenys de Mar), segueix majoritàriament el text de L’Estel de Natzaret d’en Ramon Pàmies, amb una petita incursió lúdica al text d’Els Pastorets d’en Josep M. Folch i Torres. Encara que moltes vegades se sent l’opinió que la representació dels Pastorets és una obra per infants, si repassem bé el text d’en Pàmies veurem que és molt més que una obra adreçada als infants.

De fet, es tracta d’una obra al·legòrica que descriu de manera poètica el drama que té lloc constantment i cada dia a dins del cor de cada persona. En aquest sentit (i sense voler fer comparacions sobre la qualitat poètica i dramàtica de cada obra) se situa dins de la millor tradició d’obres al·legòriques com el teatre de Shakespeare, el Faust de Goethe, l’Aïda de Verdi, la cinquena simfonia de Beethoven o, anant més enrere, la Divina Comèdia del Dant, la Ilíada i l’Odissea de la Grècia clàssica, el Prometeu d’Èsquil o el Mahabharata de l’antiga Índia.

Amb aquesta petita introducció us voldríem suggerir unes claus per interpretar el sentit simbòlic dels Pastorets d’en Pàmies.

Des del punt de vista formal, l’obra pivota especialment en la figura de Satanàs i la seva lluita amb l’arcàngel Miquel per conquerir l’ànima d’un humà, en Naïm.

És l’al·legoria universal de la lluita entre el bé i el mal.

Però per endinsar-se més en la comprensió del tema i emmarcant-lo lògicament en la tradició de cultura cristiana de Catalunya, ens hem de remuntar al Paradís de la Bíblia, on hi trobem Adam i Eva en un estat de tranquil·litat innocent fins que Eva, incitada per Satanàs en forma de serp, tasta la fruita de l’arbre del “bé i del mal”. Aquí cal recordar dues coses: que un altre nom de Satanàs és Lucifer, que vol dir “el portador de la llum”; i que la serp sempre ha estat un símbol de la saviesa. Trobem, doncs, que Lucifer s’apiada dels humans i els dóna la clau del coneixement “entre el bé i el mal”, igual que ho va fer el tità grec Prometeu, que va fer ofrena del coneixement (el foc diví) als humans. Jehovà expulsa els humans del Paradís i foragita Lucifer (Satanàs) del seu costat, similarment al que fa Zeus, que castiga Prometeu i envia tots els mals a la humanitat utilitzant la caixa de Pandora. Però Eva ja ha tastat el fruit de l’arbre que li donarà el coneixement i l’ha fet tastar a l’Adam. I ara la humanitat, amb aquest coneixement, podrà aprendre a discernir entre el bé i el mal i podrà créixer en coneixement fins a arribar a ser com un Déu.

És clar que el ser humà haurà de lluitar per prosperar, perquè tot en la Natura vol el seu procés d’esforç per trobar el millor curs a seguir, per madurar, per créixer. I és aquest esforç, aquesta lluita, que trobem magníficament expressada en l’al·legoria de L’Estel de Natzaret d’en Pàmies. Pel damunt dels detalls anecdòtics que poden confondre, hi trobem els grans trets de l’al·legoria.

Si provem de situar el relat al·legòric a dins de cada persona, hi podrem percebre que Naïm, debatent-se entre el dimoni i l’àngel, representa la necessitat de rebutjar l’error i la incertesa per aconseguir superar-se un mateix, en una lluita constant entre el mal i el bé, entre allò que és dubtós i allò que és ben cert, entre allò que és simplement passable i allò que és millor i més beneficiós.

I tot plegat en un context en que els pastors representen l’aspecte rústic de la naturalesa humana, amb les seves emocions, els seus encerts i els seus errors, però esperant constantment l’arribada de la llum del coneixement (el Messies) que neix finalment a dins del cor humà (la cova del naixement), fruit del treball polit i constant (Josep, el bon fuster) i de la Naturalesa (Maria) que crea i fa evolucionar contínuament a la humanitat i sempre es manté verge i fèrtil.

Com podem veure, el significat d’una al·legoria com L’Estel de Natzaret va molt més enllà dels límits d’una determinada cultura o d’una tradició particular, perquè se situa en una dimensió d’un abast més ampli, de caràcter universal. En Ramon Pàmies (1874-1918) l’ha situat en el context de la nostra cultura catalana, oferint-nos una joia literària en forma de drama líric que es ve representant arreu del nostre país des de la seva estrena oficial l’any 1903 al Cercle Catòlic de Gràcia.

Que gaudiu de l’espectacle (com nosaltres hem gaudit preparant-lo) i que tingueu bones festes i molt bon any 2023.

Josep M. Vendrell i Brucet
Seràfics, Arenys de Mar, Nadal del 2022

Anterior

KARAOKE PARADISE, EL DOCUMENTAL DEL MES DE DESEMBRE

Següent

EL SECRETO DEL DOCTOR GRINBERG, D'IDA CUÉLLAR, DOCUMENTAL DEL MES DE GENER

Potser t'interessa...